Com has pogut comprovar estic fent alguns canvis en la presentació del bloc, i al ser autodidacta el que faig es anar provant, primer segur em equivoco, equivoco, equivoco, l'encerto, em equivoco, l'encerto, l'encerto, em equivoco, equivoco, equivoco, equivoco, fins al final que l'encerto pero ni aixi em quedo content i ho torno a provar, em equivoco i l'encerto. Es aixi, a base d'equivocarnos anem agafan experiencia i anem creixent, per aixo es bó equivocarse perque segur més tard o més pronte l'encertaras.
Un exemple paregut es el que m'explicaba Carlos, un company de cuina. Ell em comentaba que quan sortia a ballar tenia un tant per cent clar de exit. Amb els anys havia compres que de deu noies que demanes per ballar, tant sols una el diria que si. Per lo tant no es desesperaba quan una noia l'hi donaba una negativa, tot al contrari, s'alegraba perque sabia que la que l'hi diria que si, era més aprop.
Dien la veritat en aquesta portada crec que no he estat massa encertat, ja que no expresa el nom del bloc, Cami de Cuiners, pero el que volia vore era com quedaben les lletretes i si la foto m'ocuparia tot l'encapçalament, si es veuria bé; en definitiva necessitava cagar-la per plantejar-me una portada millor, digna d'observadors com tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada