Menjan Estrelles Michelin 2014

Ja s'han fet entrega de les Estrelles Michelin als restaurants per al 2014.  Aquest es un reconeixemen que es fa per una colecció de motius, sala, maridadge, cuina, calitat, servei, ambientació, localització, als restaurants que compleixen aquestes normes.

Aquet any cal destacar al cuiner David Muñoz del restaurant DiverXO de Madrid en aconseguir les tres estrelles.

David Muñoz el nou 3 Estrelles Michelin

Una creació de David:  Nyoquis d'arros glutinos amb bolonyesa coreana,
5 espècies xineses, suc de mandarines i fideus cruixents.

A les Terres de l'Ebre tenim als nostres colegues i amics Fran López del restaurant el Torreó de l'India de Xerta que manté la seva estrella i a Jeroni Castell del restaurant Les Moles d'Ulldecona que s'estrena en aquesta llista Michelin.

Fran López del Torreó de l'India de Xerta.

Jeroni Castell de Les Moles d'Ulldecona

Creació  de Jeroni:  Mató amb mel

Enhorabona a tots ells, així com felicitar al esplendit equip que els acompanya.

Adéu als Setrills

A partir del proper 1 de gener del 2014 entra en vigor a Espanya, Italia i Portugal ja la tenen, la nova normativa per a hostaleria i restauració sobre l'oli d'oliva. Aquesta tracta de servir l'oli d'oliva en envasos etiquetats i d'un sol ús, que no es puguin emplenar; igual que el whisky escocès, el tequila mexica, el vodka rus o un bon vi negre de la Terra Alta, en envasos irreomplibles i ben etiquetats.

Crec que és una brillan idea si amb això aconseguim millorar la imatge del producte i un millor benefici per als pagesos, que cuiden i acaronen aquest or liquid.

El que no veig tan clar és presentar-ho amb el sistema monodosis, que com diu l'admirat Quim Monzó.- "ja ho utilitzen les cadenes del menjar clònic".  En les monodosis no sabem exactament la categoria del producte o d'on ve, igual que les monodosi de sucre que utilitzem en el caferet dels matins; si, en aquet sobret posa que es sucre, pero d'on ve i quin tipus de sucre és?. Un altre problema de les monodosis es que poden provocar malgastar l'oli si el client amb la meitat té suficient  ja que l'excedent és obligatòriament llançat a les escombraries així com l'embocall, aconseguint lamentablement una major generació de residus.

Per lo tant millor serà presentar l'oli d'oliva en ampolles, etiquetades i irreomplibles, pero que puguen ser utilitzades per diversos comensals.

Diferents tipus d'oli d'oliva verge extra de
les Terres de l'Ebre.

La norma començarà a practicar-se a partir del dia 1 de gener però no serà obligada fins al 28 de febrer amb la finalitat d'esgotar les existències que puguin haver-hi per a tot el canal Horeca (hostaleria, restauració i catering).

Altra cosa és si en el restaurant realitzen olis d'autor amb herbes aromatiques, alls, pestetes, etc. on les ampolles podran ser utilitzades de nou.

Tant mateix advertir que aquesta norma tant sols es refereix a l'oli d'oliva, la seva presentació i consum per part del client en la sala o menjador, en ningún cas ens especifica quin oli utilitzarem per guisar, fregir o sofregir.  Esta clar que els profesionals que ens dediquem a la cuina no podem traicionar, mai, la confiança dels nostres clients perque en definitiva son ells qui ens paguen el jornal i som qui som gracies a ells.

Paraula d'Ex-Fumador

No recordo quan vaig encendre el primer cigarret obstinant-me a aprendre a fumar. Segur que com tothom em va fer tossir, el gust no m'agradaba gens pero, en aquells anys d'adolescencia, tenia que semblar mes gran i si els meus amics s'aficionaben, jo no seria menys.

I sense adonar-men em vaig convertir en un adicte a la nicotina.  He arribat a fumar dos paquets al dia, a fer 50 voltes per tornar a casa si per un casual em deixaba el vici i a remenar cel i terra per aconseguir el tabaquet.  Potser et reconeixes, apreciat visitant, amb aquestes paraules si tambe ets fumador@.

He intentat deixar de fumar molts viatges pero sempre recaic i torno al vici; fins ara, fara dos mesos en que estaba jugant a pilota amb la meva filla i el meu cos demanaba oxigen per totes les obertures possibles, m'ofegava.   Acomodador ......... que m'asficsio!!

He acoseguit deixar de fumar
però he guanyat molts quilos; sóc una patata.

Ho tenia clar, ja en tènia prou.  Em vam parlar dels cigarrets electronics i decidit els vaig posar a prova.  Durant dos setmanes vaig estar xuclant d'aquests filtres recarregables, fins que tambe els vaig deixar perque no tenia clar de que es componia el liquit de les recargues; no fos pitxor el remei que la malaltia.

 Al treballar a la cuina tampoc em puc passar tot el dia menjan xiclets, perque la veritat em contamina el paladar quan tasto les cassoletes.  I fer un glop d'aigua cada cop que tinc ganes de fumar tampoc ajuda, entre glop i glop trago tambe gran cantitat d'aire i em passo la tarde tirant-me pets.

Aixi quant l'agonia m'apreta o el cervell em demana més nicotina, menjo alguna cosa i  em tranquil.litzo.
I per això, com pots observar, estic creixent pero no d'altura sinó a l'ample.

Despres de passar el més dificil en la meva separació del cigarret, puc afirmar als quatre vents, ara si, que la meva relació amb el tabac, carinyo, ja es historia.  Paraula d'ex-fumador.

En la meva cel.la del Monasteri estic pensant a fer exercici
per llevar-me tots aquets quilos de més.
Però avui no, ............... demà!!

SINE QUA NON

Estic mirant en el diccionari el significat d'imprescindible i em diu, llegeixo textualment: que no pot faltar o ser reemplaçat.

Així podem afirmar que l'aigua és imprescindible per a la vida ja que sense ella, estaríem tots morts....  Que va ser necessari i essencial que els teus pares fessin l'amor aquella nit boja, per a que tu fossis concebut..... Que quan de petits en el col.legi ens deixàvem caure d'esquena, era insubstituible i vital la col.laboració del nostre amic per no fer-nos mal contra el terra....  Que un bon cuiner en plena temporada és sine qua non, obligatori i indispensable; és el puto amo.

Però que no et pugen massa els fums a la perola, perque la temporada no dura eternament i segur hi ha algú que ben entrenat i amb ganes de mejar-se el món pot fer el mateix, igual o semblant que tu.  Per lo que sigues humil i tingues sempre els peus en el terra, encara que el teu cap salte entre els núvols.