La Noia de Sucre

Gairebé la trobaras en totes les cuines. La noia de sucre. el primer dia que es va presentar comentaba que es molt  amiga de la jefa o del jefe, primer senyal inequívoc que la seva durada en aquest establiment serà molt curta tant o mes que ella, i és que encara no ha nascut l'amic intim del jefe/a que resisteixi això un dia i un altre sense parar, sovint amb la llengua fora.

La noia de sucre és un ens que conviu entre nosaltres sense cridar l'atenció excessivament ja que una de les seves millors habilitats es l'escaqueo, que treballin els altres mentre jo me la grato. Es tracta d'un fet paranormal  quan en tot el sevei  s'ha trobat malament, molt mal, espantosament malament, pero 10 minuts abans de plegar, miraculosament sempre recupera la força, vigor i energia per sortir de festa, tabola i xirinola.

Aparició de la noia de sucre,. al mig de l'imatge,  recitant el seu dogma "que cansada estoy y que poco me quejo".

També al centre de l'imatge,  registrant la bossa sense fer soroll, perque no em done compte que marxa sense acabar la feina

Peix Planxa

Aprofitant que el company ens prepara filet de lluç per dinar la familia (els companys d'ofici) t'explicare com fer bé el peix a la planxa.

Un cop escatat i destripat el peix procedim a filatejar-lo

Al mateix temps posem la planxa en marxa i quan la tinguem calenta tirem un rajoli d'oli que escampem amb paper de cel.lulosa per tota la superficie.  Seguidament espolvorejem amb una mica de sal.

I ara arribem a la part més delicada; abans de posar el peix a la planxa passa-li un paper per llevar-li l'aigua sobrant, si és la primera vegada que ho fas o no tens experiència, perquè no es pegui. Com pots veure el meu company aquesta acció no la realitza perque té molta experiència i la seva partida (lloc de treball) és la planxa.  Posarem sempre primer sobre la planxa la part que presentarem en el plat i que serà el que vora el comensal, perquè al estar aquesta calenta és la que va a daurar millor.

Quan el peix hagi perdut l'aigua de superficie, no abans, ho girarem.  Si comproves que encara esta pegat a la planxa no el forces, ell ja et dirà quan el pots girar.

Tornarem a posar un altre xorret d'oli i deixarem fer.  En aquet cas, filet de lluç, ho hem salat sols una vegada perque el comensal amb el mateix tall menjara la peça, davant i darrera.  Diferent seria un llenguado, per exemple, ja que tindríem de salar les dos cares.

Bé, el peix ja el tenim fet.  Ara amb l'amanida de primer i l'escalibada de guarnició acompanyan el peix, crec que la familia es xuclara els dits. Aquí et quedes, ens anem a dinar.  Fins la propera.

Musica per Cuinar

A la cuina quan realitzem la mise en place, fer tots els preparatius abans d'obrir el menjador, escoltem musica.  Posem la radiet o algun CD que ens acompanye mentre piquem julivert, acabem l'estofat, preparem les guarnicións, anyadim vi al ternasco, preparem el marisc, els fumets, els fondos o el passatge entre altres maravelles.

Pots pensar que la musica que escoltem es majoritariament clasica.  Bé la veritat es que en la diversitat esta el gust i escoltem de tot, pero aquet estiu hi ha una que en aquesta cuina professional predomina i es la de Viven.  Imagina en quin garbo i com es guisa amb aquest ritme.

Collita Pròpia

Possiblement et preguntes perquè he trigat tant de temps a tornar-me a comunicar amb tu; és que no tinc res més a dir?, s'han acabat les idees o potser les he perdut?,  o a lo millor he sigut abduïd per uns éssers curiosos amb una palangana en el cap?.  Res de tot aixó,  simplement estem vivint la temporada del 2013.  Jo que en principi vaig vindre aqui al Monasteri per centrarme, ordenar la meva vida, per escoltar el silenci i respirar aquet aire pur, doncs no, ja m'he he tornat a envolicar, la maquina al maxim, l'estres continu i la falta d'hores que té el dia.

Segons la Jefa Suprema l'any passat van arribar a un 65 % d'ocupació, aquet any estem rondant el 93 %.  I aixo es degut principalment a que a l'hivern vam fer una planificació, vam sembrar la llavor.  A direrencia de molts col.legues que van pensar com sempre amb el client extranger i alguns nacionals, natros vam apostar en aquet moment en remoure cel i terra buscan al client de proximitat, el tematic i el del pais com a eix fonamental, així com oferir diferents paks i ofertes, reduir els beneficis, el marketing per la red i el boca a boca principalment i ara estem recullin els fruits.

Igual que el tio Paco que l'altre dia ens va portar a la cuina l'ultima collita d'aquets tomaquets tant gustosos i ecologics, que va plantar a l'hortet del Monasteri fara uns mesos i que ara ens mostra tant orgullos. 
 

Encara que sembli gran a les grans mans del Tio Paco, en tenia de més grans al cistell.

 

Seguim avant amb ganes de ser millors, aconseguint el client plenament satisfet i al marxar s'en porti aquet bon record del pas per casa nostra; pero també dir-te que algún cop em dono compte que ja no tinc 20 anys i aquesta anyorança de tornar amb els meus, alli, al meu raconet del Delta de l'Ebre.