Una Nova Historia

Es comença a activar de nou el cicle de la metamorfosis delcuiner, despres d'un temps vivin a la bartola, ja toca tornar a posar-nos el traje de luces, el pic al coll, la bandana cubrin el cap, empunyan el gavinet del xef.

He fet dos proves en la gran ciutat, a uns 260 km. de casa meva, i les he superat.  Dema començo en una nova cuina, espentejan un nou carro, defensan una nova bandera.

El circuit torna a començar.

Menjan a l'Espai 1Part Dedicat al meu estimat germa Joan Manel

En la vida cal tenir valor i afrontar lo desconegut. Igual que antics navegants, alguns humans, tenim la necessitat i l'obstinació per descobrir nous llocs, aconseguir metes i proposar-se de noves.  Hi aquest sentiment ha ser tan fort que faràs el necessari per aconseguir els teus objectius.  Solament tens un obstacle en aquet cami, tu mateix.

Uns d'aquests reptes, inassolibles ara mateix per a mi, es viure a l'Estació Espacial Internacional ISS, els viatges espacials, els hotels a l'espai, així com instal.lar una colònia humana al planeta vermell, Mart, allà pel 2030 que justament m'enxampara en la flor de la vida, amb 64 anys, i segur necessitaran de bons cuiners per millorar l'experiencia descubridora.  T'ho imagines? .-Oïda cuina, una de muixarres!!  .-Oïda i passin volant. (jua, jua, com no hi ha gravetat, que passin volant.  Quina gràcia, ........... no?.)

Però preguntem-nos; Com i que mengen els Astronautes, Cosmonautes o Taikonautes?

Sabem que el primer humà que va menjar a l'espai va ser el rus Gherman Titov en la nau Vostok II l'any 1961.  Aleshores els aliments espacials estaven deshidratats i envasats en tubs, com els de la pasta dentifrícia.  Titov va menjar tres tubs; un amb puré vegetal, un altre amb paté de fetge i un tercer amb suc de grosella.  Un any després seria l'americà John Glen, astronauta del projecte Mercury, qui menjaria un tub de compota de poma en un ambient sense gravetat.

Encara que ara sembli senzill, en aquell moment es desconeixia si era possible mastegar o ingerir a l'espai i si això podia ocasionar problemes greus a l'astronauta.

Així al principi els exploradors de l'espai portaven per menjar els tubs de pasta alimenticia i també uns snaks o aperitius petits que poguessin menjar d'una sola mossegada, coneguts com a daus de sopa o pastilla de brou, una forma concentrada i deshidratada d'emmagatzemar un brou de carn, de peix, de verdura, etc.

Passa que aquestes pastilles eren tan dolentes i de gust tan pèssim que els astronautes no les menjaven, tornant de les missions espacials sense que ningú les proves.

En el Programa Gemini (1964-1966) es van fer veritables esforços per millorar el sabor, textura i mes varietat.  Van incloure begudes deshidratades, en pols, com el suc de taronja, el most, et.  Es van introduir les bosses com a envases i recipients; aquestes tenien unes obertures per on s'introduïa aigua calenta per hidratar els aliments.

Va ser en aquest Programa Gemini, justament, on van néixer els Anàlisis de Perills i Punts Crítics de Control  APPCC (HACCP, sigles en angles) que tot cuiner ha de conèixer ja que des dels anys 80 s'apliquen en tota cuina professional.

Després vindria la Missió Apolo, pero aixo ja es una segona part..........

Preu Mig Ponderat (PMP)

Es una de les millors formes de control contables per saber exactament el preu mig d'una existencia que tenim en stock.

Un exemple seria ; tenim 50 llaunes de  panis per ensalada valorades en 3'20 € cadascuna a l'almacen, avui ens han arribat 80 mes, pero aquets cop les aconseguim  a 2'85 €.  Quin es el Preu Mig Ponderat del stock de panis que disposem ara mateix?


           PMP = 50 x 3'20  +  80 x 2'85  ÷  50 + 80 =   2'98 €  per unitat.


Hem de recordar que les existencies son un actiu per a l'empresa que manquen de rentabilitat, per lo que tenim d'evitar stocks excesius amb tant sols la minima cantitat necessaria, un minim cost per unitat adquirida i una máxima rotació de les mercaderies.

Futur incert a convenir segons valua

En les ofertes de treball cal entendre la lletra menuda.  Algunes són curioses com aquesta ; busquem cuiner jove amb bona imatge, el grau superior i 5 anys d'experiencia minim en restaurants grastroencefalics, amb angles, rus, alemany i xines, nivell conversa i creatiu; sou segons conveni.  El que realment diu es necessitem un pringat, que el tindrem de cara al public,si no per a que tants idiomes demanar per demanar que no quede que fase el pi i ens balle una jota, que nosaltres, encara que guapisims i glamurosos, l'hi pagarem amb monyigues de vaca.

Uns altres ; busquem cuiner amb o sense experiencia que entengui el castella. Papers en regla.  (Sense comentaris).
Busquem cuinera amb 40 titulacións que també servira a la taula. Sou segons valua (per supost llimpiaras els plats, les peroles, i si molt m'apures faras de xaxa a casa els jefes, a canvi d'un plat d'arros i les propines).
O aquest ; busquem cuiner d'alt nivell per restaurant situat al centre de Barcelona.  Sou de 600 a 750.  (Ja, ja, ja,....)

Sabem que la cosa esta molt malament i que no estem per tirar cohets pero avore, igual que ens fan proves per saber si sóm tant bons com diem a alguns empresaris també els tindrien d'examinar per comprobar la seva professionalitat i etica en els negocis.  Les coses han de quedar clares en un principi, tant d'un costat com de l'altre ; si l'empresari busca un bon professional que fase creixer l'empresa i la seva butxaca, ha d'oferir un lloc de treball i sou digne.  Si per el contrari prefereix que tot seguixque igual o pitjor, qualsevol individuo l'hi fara el pes.

Sang de Foc

Com bon espanyol ja formo part de l'impresionant llista d'aturats.  Recordo abans d'aixó de la crisis, plegabes d'una feina per el mati i per la tarde ja estabes treballan a un altra cuina.

Els cuiners sempre ho hem tingut aixó d'anar canvian constanment, anem alli on ens oferixen millors condicions, es bo i necesari per seguir aprenen, creixen, i perque la continua pressió i estres ens obliga de quan en quan a sortir a respirar.  Diuen que tots els cuiners són coixos d'algo.

En aquesta professió no es tracta sols de saber cuinar, també es imprescindible tindre dots d'aventurer, saber estar separat de la teva familia, dels teus en dies senyalats com poden ser la nit de fi d'any, el dia de reis, en l'aniversari de la teva filla, durant llargues temporades que es poden fer eternes, mantenint la serenitat, sang freda, treballant sempre amb l'estres, sota pressió.

I no tothom esta capacitat per mantindre aquest nivell constant.  Ara veig companys, velles espases, que es retiren ja desgastats, com es diu a la cuina, cremats.  Per lo tant aconselló als jovens que es vulguen ficar en aquest mon que s'ho pensen  molt bé ; aquesta professió es dura, molt dura tant fisicament com mentalment.  Cuinar a casa s'assembla ben poc de una cuina professional. Potser millor estudiar un altra cosa que et done més estabilitat.

No obstan si ets dels rarets i t'agrada lo diferent, si creus que aquest es el teu destí i que aqui trobaras la felicitat, vine, ens veurem en la proxima cuina.