diumenge, 22 de setembre del 2013

Mini-jo o el Misteri del Cuiner Minvant


Sé que alguns de vosaltres no heu pogut dormir durant tota la setmana per tenir aquesta incògnita donant voltes en el cap sense treva; Com pot ser que Xavi s'escongeixi al seu antull, aconseguint l'impossible, el Mini-jo?

Aquí i ara desvetllarem el gran misteri, solament et demano que guardis el secret, fins i tot si et torturen amb pessigolles.

Al final del post he afegit un dibuix on podràs veure com aconsegueixo aquesta filigrana.

Com sempre recordar-te no realitzes aquestes operacions sense la supervisió d'un especialista.  Pots fer-te pupa.



Mini-jo amb Jorge i Tere.







































































































































Aleeeeeeeeeeeeeeee    Hop !!!!






dijous, 19 de setembre del 2013

Viure Fora de Casa


Des del principi dels temps sempre que he traballat fora de casa, entengui's lluny de la meva llar, he triat un hotel o algun establiment que juntament amb el tracte, em facilités allotjament.

Algunes vegades no ha estat així i llavors com tothom m'he buscat la vida en albergs, llogant una habitació en cases particulars, compartint pis amb companys de feina;  pero mai he llogat una casa o un pis per a mi solet des de fa uns 20 anys per dues raons, a saber: la primera és perquè solament la utilitzo per dormir i la segona és perquè prefereixo invertir el que guanyo en la meva familia.



Els avantatges de viure on treballes són variades, tant per l'empresari que surt beneficiat al tindret involucrat en el seu establiment a tot hora, com per a tu, perquè pots concentrar-te millor en l'art de la cuina i en la millora del negoci sense situacions exteriors que et distreguin.

Apart del sou, naturalment, tens el menjar, l'uniforme, l'habitació, la higiene (dutxa, aigua, paper higiènic, material de neteja, bugaderia, etc.) i l'electricitat a càrrec de l'empresa. També cal pensar que no necessites desplaçar-te, per tant ni avaries, ni gasolina, ni peatges.

L'estalvi és important; un exemple: necessito rentar la roba del treball, de carrer i la interior.  Si estigués a casa entre rentadora, detergens, aigua i llum, posem, gastaria 5€, però al treballar lluny de la llar  la netejo en la bugaderia de l'empresa.  Per tant podem deduir que entre el que no gasto, 5€,  mes el que inverteix l'empresa a netejar-me la roba 5€, surt un total de 10€ en la jugada.




Els inconvenients mes destacats són la falta de privadesa, la solitud (al final t'acostumes) i l'estar lluny dels teus, amics i familiars.




dilluns, 16 de setembre del 2013

Gràcies Amics


La veritat és que m'ha encantat totes les fotos que m'heu enviat vosaltres que vau poder gaudir d'uns dies aquí en el Monasteri l'estiu del 2013.

A estat dificil fer una tria de tanta quantitat rebuda, faria falta un altre blog com aquest per poder posar-les totes, vídeos inclosos.

Vull agrair també la vostra amabilitat així com el temps que m'heu dedicat.

Es diu que cada cuiner es mereix els clients que té i jo he tingut  la sort de tenir sempre els millors.

Ara ja formeu part de la meva vida.

                         Vostre Cuiner,

                                                                Xavi.


Amb la familia Serna, la nit abans de marxar.



Amb Barbara una clienta molt simpatica



Amb Roberto, un crac de la televisió.



Amb la Teresa i Rodolfo despres de l'ultim dinar.



Em vaig emocionar amb aquet detall escrit al tovalló.




Mini-jo amb uns amics de Madrid  "Yo puedo, tu también"



Lo que fa un bon sopar.



Aquet diploma si que val l'esforç realitzat!!



Amb l'Hector, una jove promesa dels fogons.  En sentirem parlar.



Preparats per anar de festa.




Amb la Jenny, la Paula i la Marta posant en molt de glamur.




S'acaben d'assabentar del menú del dia.



Amb Nacho em vaig fer un tip de riure.  Colossal!!



Mini-jo amb Marina, Manel i el petit Daniel.

Ningú dibuixa millor els meus plats que la petita Gloria.



Saturday Night Fever.



Amb Josep i Consuelo.  Una parella amb encant.


Mini-jo s'ho passa pipa amb Jorge i Tere

Amb els jovens aventurers.



diumenge, 15 de setembre del 2013

Ha Estat Un Plaer, i Bon Viatge


Quan arriba l'hora dels adéus crec que poso cara de satisfet si comprovo que el client que marxa no és el mateix que uns dies enrere va arribar intranquil i estressat.

Aconseguir la felicitat del client no és qüestió solament d'una part del tracte, sinó de tot un conjunt de mesures, moltes d'elles ja planificades, destinades a aquest fi i és responsabilitat de tot l'equip aconseguir-ho des que el client creua la porta per primera vegada, fins que acaba la seva estada en el nostre local. 

Per la part que a mi em toca, et diré que és molt fàcil sorprendre al client que ve per primera vegada a menjar dels teus plats, el repte que et proposo és sorprendre-ho tots els dies; si ho aconsegueixes pots tocar el cel amb la punta dels dits.

Ja marxen els ultims clients, amb les maletes cargades de experiencies noves, records i bons moments ens diuen fins aviat.  Al tancar la porta del menjador em sento una mica vuit, potser perque un troç meu se l'han endut ells.

I ara a soles al menjador, dalt d'una cadira i amb una cullera a la ma, declaro oficialment tancada la Temporada Estiu 2013.






dimarts, 10 de setembre del 2013

Una sola veu; Independència !!*!!


Des de sempre he portat una part del meu país, Catalunya, dins meu, sigui ja pel que sento, pel que sóc, com també pel que faig.  Tothom estima la seva terra, la seva gent, la seva cultura però això no significa que s'odiïn la dels altres, com alguns mitjants de comunicació intenten imposar.
Tinc amics francesos, italians, holandesos, russos, rumanesos, americans, senegalesos, portuguesos i fins i tot també espanyols i amb tots ells guardo una excel.lent relació.




Amb orgull he portat molts d'anys la Senyera al coll, fent país.

És just que el futur del poble ho decideixi la seva gent, per això demà 11 Dia Nacional de Catalunya els catalans participarem en una immensa cadena humana que recorrerà tot el litoral català des del Pertús fins Alcanar per demostrar al món que volem ser lliures, volem l'independència.

Nosaltres, cuiners i familiars, hi serem en el tram 27 de la Via Catalana en Sant Carles de la Rapita; I es que demà farem història.