dimarts, 30 d’abril del 2013

Enhorabona Roca



Els germans Roca

      Despres de dos anys al segon lloc, per fi El Celler de Can Roca ha sigut coronat com el Millor Restaurant del Món, desbancan al Chef Renè Redzepi del restaurant Noma, tres anys consecutius millor restaurant del món segons la revista "Restaurant".

      Desde aquestes pagines volem felicitar a Joan, Jordi i Josep aixi com a tot seu equip per aquesta distinció tant merescuda i per elaborar tantes emocions i plaers gastronomics.  La nostra més saborosa enhorabona.

El Celler de Can Roca Millor Restaurant del Món

dilluns, 29 d’abril del 2013

El Cuiner Gerent


      El cuiner d'avui en dia no es dedica exclusivament a elaborar el menjar o disenyar el plat, també ha de ser gerent de la seva propia cuina, tasca que habitualment la realitza el cap de cuina o l'oficial de més alta graduació.

      Ell es l'encargat de tindre el tracte directe amb els proveïdors i el que gestiona el material necesari per a cada servei segons les necesitats.

      La meva recomanació es que tingues sempre dos proveïdors del mateix producte i que siguis fidel a ells;  es convenient que siguen de la comarca, de la zona, aixo tindra un efecte boomerang, tu els compres mercaderies a ells i ells serán els teus assidus clients aixi com els millors publicistes del restaurant perque estaran interesats en que el negoci et vagi bé.

      Has de confeccionar un llistat de proveïdors, quins són els productes que ofereixen, quin dia de la setmana reben comandes i el dia que t'arribaran a la cuina.

      Els productes serán sempre de primera cualitat, molts cops el que és barat a la llarga surt car, i si potser de quilometro zero.  Al consumir productes de la teva zona, apart de potenciar-la, la gent tindra treball i el diner es moura aprop teu.  Aqui si tots guanyen, tu guanyes.

      Apart quan facis la comanda pensa que es millor tindre un estoc rotatiu, que es vagi renovan, que un gran estoc inmobilitzat.

Realitzan les comandes

      Al rebre el producte controlarem si el que hem rebut es correcte, pes, cantitat i calitat i sempre seguirem la tecnica de la marxa avant en la recepció del producte.

      Has de tindre un control de les materies rebudes separades en aliments no peribles, productes no alimentosos, fruites i verdures, panaderia i derivats, carns i derivats, lactics refrigerats i ovoproductes, embutits, congelats, ous frescos, peix fresc i pastisseria fresca a ón constará el nom del proveidor, l'article, la data, l'hora, el numero d'albará, vehicle refrigerat, l'etiquetatge, l'identificació correcta, els envasos adequats permesos i nets, la data de caducitat correcta, la temperatura i si l'horari de lliurament ha sigut l'adequat.


Full Control Recepció Mercaderies

      Per un altre costat és necessari tingues un altre full de control on constara el preu sense iva del producte aixi com els albarans i factures archivades.  Amb aquesta informació podras saber exactament el que et costa el preu d'un plat en concret gracies a unes formules i conceptes que ja t'explicare més endavant.  També aquet control el tindras de passar al departament d'administració un cop per setmana, perquè ho tinguin present.

      Per ultim i arrodonint el treball fes-te un inventari de tots els productes, setmanal o mensual, controlan amb més cura els productes d'alta gama.

dimarts, 23 d’abril del 2013

Els fogons de rosa i paper


      Avui es el dia de Sant Jordi, llibres i roses ens envolten per alli on pasem.  Saben que per fi t'has decidit a comprar-ne un de gastronomia des de aqui et vull recomanar alguns, frescos i de quilometro zero, de la meva terreta.













Tot un plaer servit tan sol per a tu.  Que aprofiti





diumenge, 21 d’abril del 2013

Es busca cuiner, imprescindible ser creatiu



      Tot cuiner ha de tindre en el seu interior una voluntat cronica per ser creatiu i per experimentar amb coses noves o transformar les velles.  Es té de fer preguntes constanment, preguntes que l'hi aportarán solucións pero que a la vegada estes solucións l'hi provocarán altres preguntes.

      Aquesta nit passada a casa lluny dels fogons m'ho he passat pipa amb l'escaner i l'ordenador i aquet es el resultat.












dissabte, 20 d’abril del 2013

La Propina


      La propina es un obsequi monetari que oferim per un servici que ens ha complagut, perque ens em sentit satisfets.

      Quan parlem del desti dels diners la cosa s'embolica perque cadascu té la seva teoria, idea i cultura de com ha de ser.  Hi han paisos com Estats Units que es obligat dixar propina i d'altres com la Xina o el Japo que es una ofensa al treballador.  Tenim de tots els colors i tots respectables.



      Algunes parts d'aquet video no les compartixo, quan el cambrer diu que l'hi van donar propina per explicar a qui votaria i no per el servei, i que la propina es per a ell.

      Per a mi el logic es que ja que la propina es dona per la satisfacció d'un bon servei, un excelent menjar i un lloc on m'han ofert calitat de vida, i com em sento satisfet els deixo un obsequi monetari.  Aixo es el meu perque de la propina.

      La propina no es mai personal, menys que el client o comunique; .-guapeta, aixo es per a tu.  Sinó es aixi la propina es comunitaria i es repartira per igual a tots els membres de l'equip (gent de neteja, pinxes, marmitons, cambrers de barra, cambrers de sala, ajudants de cuina, oficials de cuina i cap de cuina), ja que naturalment si el plat es brut, el menjar no esta en condicións o l'ambient no es agradable el client no té perque dixar propina.  Aconseguir la satisfacció del client es l'objectiu de l'equip.

      Aquesta, la propina, es deixara en un pot i depenen la cantitat ho repartirem igual per tothom al finalitzar la setmana, el mes o el trimestre.  De esta forma conseguirem un equip més unit i una millor implicació de tots en aconseguir els objectius.

La propina es repartira per igual a tots els membres de l'equip.


dimecres, 17 d’abril del 2013

Fons, fumets, lligams i salses


      Aquesta matinada no podia dormir, posiblement sigue perque em faig vell.  M'he alçat i he anat cap a la cuina, a vore que podia avançar.  Anys enrera, recordo, no veia gens clar aixo d'entrar a treballar abans d'hora i miraba amb extranyesa al company que aixi hu feia; potser no te res més a la vida que el seu treball?, em preguntaba.

Alçat a les sis del mati
      Aixi hu feia el meu company, amic i mestre Alfonso Navas.  Sempre era el primer en entrar i sempre l'ultim en marxar.  La seva vida va ser la tipica de la majoria de cuiners, treballan en diferents restaurants, inclús va anar a Algeria a treballar en una cuina d'un camp de treball, segons m'explicaba, un cuiner aventurer.  Era tant alt com jo, o sigue xicotet, d'avançada edat, aixi el veia jo en aquell temps, era d'admirar la força de voluntat que transmetia axi com els acudits que contaba, sempre els mateixos.  Explicaba va tindre un ajudant que un dia fregia patates amb l'oli a poca temperatura i de cop l'hi va cridar  - "Mestre que les patates es peguen" a lo que ell va respondre - "Pos dixa que es maten".  La calitat de l'acudit no es molt alta, pero quan ho contaba ell, em feia gracia.


Poker de Cuiners

      I sempre quedaba penjada la dificil pregunta d'examen; Que passa quan poses un ou al microones?

      Amb ell vaig tindre moltes xerrades sobre la feina del cuiner salser, avui en dia una especie en extinció.  El mestre salser es una de les partides més importants de la cuina, posiblement se l'hi pot tractar de creador, de casi Deu.  Es el que s'encarrega dels Fons, els Fumets, els Lligams i les Salses; el que fa a la cuina les mares que despres es convertiran en veritables obres d'art.

      Els Fons basics a saber són:

                                 El Blanc i el Fosc de vedella
                                 El de Au
                                 i el de Caça

      Els Fumets:
                                El Blanc i el Roig

      Apart tenim els lligams que basicament la seva funció es la d'espesar.  I ja saben aixo podrem començar a fer les salses derivades,

                           Fons Fosc + roux =       Salsa Espanyola
                           Fons Fosc + maicena =  Salsa Demiglaç

a partir de la Demiglaç podrem treure la Oporto, la Xarcutera, la Perigueux, la Caçadora, la Bigarrada, la salsa en Pebre Verd i la Diablo.

      Amb el Fons Blanc de vedella obtindrem la Velouté, la Chaud Froid, l'Alemana i la Villeroy.

      Amb el Fons Blanc d'Au la salsa Velouté, la Chaud Froid, la Suprema,  l'Aurora i la Hungara.

      Amb el Fumet Blanc, la Velouté, la salsa Vi Blanc, la Normanda, la Nantúa i la Termidor.

      Amb el Fumet Roig, l'Americana, la Calvados, la Cardinal, i la Bisque de Marisc.

      Apart també podem aconseguir salses derivades de la maionesa, de la betxamel, vinagretes i coulis,  que t'apunto aqui pero que no et detallare perque tinc de vigilar ara mateix les olles que hi tinc al foc.


L'Alfonso s'ha convertit en tota una llegenda.

      Pero no vull marxar sense explicarte que passa quan poses un ou al microones .............. que al tancar la porta, segur, et xafarras l'altre.

      Gracies Alfonso.





dilluns, 15 d’abril del 2013

Que i com menjen els animals?



      Aqui pots vore un video fantastic, m'he fet un fart de riure, on es mostra com menjen els animals.

 
      I es que a la taula no tots ens comportem de la mateixa manera.  Salud.

diumenge, 14 d’abril del 2013

L'Art de Servir



      Una de les millors pel.licules que he vist, no sols per l'historia que ens explica sinó per la força i sentiment que transmet, tant necesaria en aquets moments de crisis, res de instalarse en el pesimisme i en el conformisme, la formula es ser optimiste i mai deixar de lluitar per el que creus.

      Aqui tens dos retalls de "La Vida és Bella" on és demostra algunes aptituts d'un bón cambrer/a.





      Aquestes imatges em fan recordar als centenars cambrers i cambreres que han format part del meu equip i desde aquestes pagines vull homenatjar a la millor cambrera que he tingut, educada, profesional, torera (una de les aptituts necesaries en tot cambrer, saber torejar al client), simpatica, positiva i tot terreny.

      Aquest escrit va per tu Irene, l'hosteleria a perdut un gran professional en la teva marxa pero sabem que la sanitat ha guanyat una persona lluitadora, triunfadora i segur alli faras historia.  En el record ens quedara el teu treball i el teu nom, Irene. 








Irene. la millor cambrera professional, eficaç i sempre optimista.

       

dilluns, 8 d’abril del 2013

El Llibre de Coch (El Llibre del Cuiner)

     
      El dissabte passat vam anar a una superficie comercial de la cual no et penso dir el nom, comença per carre i acaba en four.  A l'arribar i com si de un iman es tractes que m'empeny cap a la secció de llibres, començo a fullejar tots els de cuina per si n'hi ha algun d'interesant.  Res de nou que em cride realment l'atenció i aixo que de llibres de cuina n'hi han de molt bons, pero potser aquet no sigui el lloc per trobarlos.

      Tinc bastans llibres i manuals a casa pero posiblement el que te més carga historica es el Llibre de Coch.  Es tracta d'un text del 1470, ara fa uns 543 anys, tot un Best-Seller de la seva epoca, que es va traduir en diferentes llengues, un manual cabdal per a la historia grastronòmica del país i de gran valor per coneixer la gastronomía catalana i europea de l'edat mitjana i el renaixement.  Es el primer receptari impres de la historia, es va editar l'any 1520 en llengua catalana.

      L'autor es el Mestre Robert que fou el cuiner del rei Ferran de Napols.  Per aquell temps sols hi havien cuiners professionals en la cort i en el clero.  No seria fins la revolució francesa on va naixer un estatus nou, la burgesia, que els cuiners surtirien al carrer i es crearien els primers restaurants.


      Suposem que el rei Ferran va decidir que algun gran mestre grastonomic l'hi confecciones aquet manual per no passar gana, ja se'l veu llustros a l'imatge, per si d'un cas al cuiner l'hi pases algo i el seguent que vingues tingues les idees més clares o el més segur el Mestre Robert va vulguer escriure tots els coneixements acumulats durant anys en aquet llibre.

      Realment el titul complet del llibre és "Libre de doctrina per a ben servir de tallar y l'art de coch; ço és de qualsevol manera de potatge i salses.  Compost per lo diligent mestre Robert, coch del sereníssimo senyor Don Ferrando, rey de Nàpols",  Aquest títol es troba emmarcat en un dibuix d'estil renaixentista amb una escena amb el cuiner a un costat i el coper servint el rei, assegut a taula.



      L'any 1525, en este cas l'emperador Carles I que també l'hi agradaba el bon menjar, va encarregar una traducció a l'espanyol i en aquesta nova versió l'autor és un tal "Ruperto de Nola".

      El llibre s'inicia amb un interesant proemi que comença dient "Com sie cosa molt necessària als jovens de tendre edat apendre de les virtuts la carrera" i es divideix en tres parts.  N'hi ha una primera de teòrica (capítols de l'1 al 25) on es parla del tall, de l'ofici de cambrer, de donar a beure...  Els primers 13 capítols incideixen sobretot en la manera de tallar les carns, una activitat de gran consideració social a l'edat mitjana i al reinaixement.  Es detalla com tallar la cansalada, el porcell, el bou, la llebre, el conill, l'espatlla de moltó...  El capítol 14 és un remarcable text sobre l'ofici de cuiner, de comprador i de trinxant.  L'autor explica que cal reunir les tres virtuts: "que lo comprador sia bon coch e bon trinxant".  Hi apareix una expressió, "l'art de la cuina" que tornaria a utilitzar a la Itàlia del segle XV Martimo de Como: "Parlarem algun poch de l'art de la cuyna, la qual, encara que no sia cosa molt necessària, emperò és útil e profitosa per causa que en algun loch se podria hom trobar que és bon saber de aquestes coses, perquè fa a hom gran honor saben-hi dir el seu vot".

      El capítol 15 parla dels detalls "de esmolar o affilar" els ganivets i coltells de cuina.  El 16 és "De donar a beure" que comporta detallades explicacións sobre l'ofici de "coper" i el serviment d'aigua o vi en tassa, copa o got.  S'hi expressa un gust refinat i pròxim als criteris enològics moderns, quan es diu "crech que qualsevol senyor deu mas amar beure ab vidre que no ab argent".

      El capítol 17 és "De donar ayguamans".  El capítol 18 parla "De posar viandes en taula": "Primerament deu posar lo saler e pa, aprés torcaboques (tovalló) e lo ganyivet".  El capítol 19 aprofundeix en "De offici de majordom, que és un hom preposat sobres totes les companyes da casa".  El capítol 20 està dedicat a l'ofici de mestre de sala que mira de "tenir la casa ben ordinada".  El capítol 21 tracta "De offici de cambrer" que "deu tenir la cambra de son senyor ben ordenada e aparellada".  Al capítol 23 afirma que el coper ha de ser "molt secret e molt savi".  El capítol 24 tracta "De offici de trinxant o coch" que "deu ésser home molt net en totes coses".  Els capítols següents estan destinats a consells diversos, tècniques de tall i receptes: "Emperò ara parlaré de l'art de la cuyna, e daré de aquella algunes doctrines de fer moltes diversitats de salses e de menjars".  El receptari propiament dit comença a partir del capítol 26.  Sovint, després de les receptes es donen excel.lents consells culinaris.  La segona part (capítols 26 a 168) consta del receptari de les "viandes de carnal" (fora del temps de Quaresma).

      Dels capítols 26 al 36 hi ha allò més excels de la cuina o de les "cuines" (plats cuinats): "primerament, de les espècies de les salses i, després de quantes cuynes ha en lo món són la flor aquestes tres: ço és, salsa de pago e migraust, e menjar blanch", hi ha barreges d'especies com la "pólvora de duch".  Després vénen els "potatges".  Les sopes no hi apareixen en gaires ocasions.  Hi ha brous i broets.  Els fregits, igualment, no hi són abundants.  Hi ha preparacions que poden ser tant entrants com el que avui en diriem postres.  Se solen fer amb farina, formatge fresc o mató.  Destaquen les "bones taronges de Xàtiva" (capítol 134), similars a les actuals monjàvenes.

      Hi abunden les receptes d'albergínia i carbassa.  Hi apareixen les cols, els espinacs i les bledes.  El senglar, cervol i altres peces de caça major hi apareixen relativament poc.  Altres productes boscans són les tòfones, els bolets i herbes com verdolagues, borratges, ruca, morritort i mostassa, buglossa ....  Hi ha també les herbes aromàtiques: marduix, sajolida, menta ....  Pel que fa al peix i marisc, no solament s'hi ressenyen pràcticament tots els que ara fem servir al Mediterrani, sinó altres ara excepcionals, com l'esturió, el salmó, la llampresa, la morena, la llampuga i fins i tot el dofí.  El peix de riu o mixt hi és també representat.  Hi surt el peix sec i salat, com la tonyina i la sorra (capítol 220), el congre (capítol 218), i lo lluç.  Hi trobem calamars, sípia, pop, llagosta i tellerines.  Els peixos són presentats bullits, fregits, a la graella, en panada i en cassola.

      Peró entre totes les receptes hi ha una que em crida en especial l'atenció, la de com preparar Gat Rostit.  Esta clar que el fastic no el tenim al paladar sinó al cervell.  Hi ha en cada cultura menjars que es poden vore extranys desde fora.  Alli a casa meva, a les Terres de l'Ebre tenien per costum, antigament, menjar Taus (rates gigants d'arrosal) en totes les celebracións.  Aquets animalons menjaben al camp, tot natural, sense productes quimics que els envoltesen i els puguessin contaminar, per aixo la carn era tendra, sabrosa i saludable.  Tambe a l'edat mitjana els gats del rei debien ser els millor cuidats i conreats.

Recepta Cuina Gat Rostit

     
      Es veu que primer tenim de degollar el gat i destripar-ho.  Despres l'embolicarem amb un drap xop d'oli i l'enterrarem tot un dia i una nit.

      Seguidament el courem al foc, untan-lo amb all i oli i quan ja estigue doradet el tallarem com si fos un conill.

      El presentarem en un gran plat amb all i oli i banyarem el gat amb una mica de brou abans de servir-lo.

      La recepta acaba dien:  "y apres menja dell y veuras una vianda singular".

                                                       
                                                                                                    Font: Culturcat.

dimecres, 3 d’abril del 2013

El Gran Secret dels Cuiners



                                                        


      Ja hem passat les festes de setmana santa i ha sigut com sempre, divertit i estresan, molta feina, noves situacións i clients satisfets.  Al ser una gent especial, els cuiners fem festa quan els demes treballen, sempre al reves del mon.  I ara em toca a mi celebrar en familia la setmana santa, no sense abans comentar-te un dels secrets més ben guardats que tenim a la cuina.

      Com el temps es or  i la velocitat compta la gran majoria de cuiners, tots, portem la bragueta dels pantalons baixada i aixi quan anem a pixar ens estalviem feina.  Al portar el davantal per damunt ningú es dona comte de tal peculiar caracteristica culinaria.