Carta al Director

Abans que l'espirit nadalenc ens envaeixi, voldria fer una reflexió.  Arriben moments de germanor, de estimar al vei, encara que ens hagi escupit duran tot l'any cada cop que ens girem d'esquena, de abraçar a aquella llepaculs que no ens pot n'hi vore  i a l'altre moniato que sempre possa mes llenya al foc quan es tracta de tocar lo que no sona.

Possiblement passem massa hores junts, constanment treballant sota pressió  per a que tot surti perfecte i amb aquesta constant agonia; no val a badar.

L'empresa, en el seu sant criteri, escull als millors professionals (que no les millors persones, sempre hi ha algun cagamelons que es cola), personatges que t'agradi o no t'acompanyaran en aquest llarg viatge.

Sabent que els amics els trio jo i els companys de feina els escull l'empresa, em pregunto perquè m'obligues a deixar-me besar per Judes en el feliç Sopar d'Empresa en que cada any ens castigues.  Perquè, perquè, perquè?

En el sopar d'empresa sempre hi ha que no l'hi rega bé
la sang al cervell, i no ho provoca l'aigua.

Apart aquet any em toca a mi, fer-li un regal inutil, al Judes,  amb l'original idea de l'amic invisible ; crec seria just i necessari canviar-ho per l'enemic visible?

Original i practic regalet per al meu enemic visible