El Plaer d'Un Bon Carajillo

Escalfant cos i l'anima a primeres hores.

Ara que estem ben sentats, fent-nos a la idea de començar un nou dia, escalfant cos i ànima, té contaré la bonica història del cigaló, un dels petits plaers de la vida.

Hi han diverses teories del naixement del "Carajillo", la mes lògica és la que explica que en la guerra de Cuba, 1898, els soldats aprofitant allò que tenien mes a la vora, anb sucre, cafè i rom preparaben aquesta reconfortant beguda per agafar corajillo (coratge) abans de la batalla.  Al tornar a casa la paraula corajillo va evolucionar a carajillo.  Altra diu que va ser al moll de Barcelona on els treballadors prenien cafè i copa tot junt perque al anar de bolid i no tindre temps deien l'expressió "una copa, un cafè que ara guillo"; .-mmmmm, no ho se, no ho se.

Basicament el "Carajillo" es una beguda calenta elaborada amb cafè, sucre i un xorret d'agun licor, conyac, brandy, anis, rom, etc.

A mi, encara que es considera un castellanisme, m'agrada dir-li "Carajillo", pero en tota Catalunya es conegut per Cigaló, Rebentat a Mallorca, Ponxet a Manacor i Rasca a Felanitx.

Depenen del lloc es realitza de diferentes formes; cremant el licor amb bareja de canella i pell de llima, i seguidament abocan el cafè pero sense que es barregi al got (que es vegin el ingredients per separat, mes espectacular) o amb cafe expres i el xorret  que es com m'agrada, ja que crec, en aquet cas, que en la senzillessa es on estar el plaer.

Dit aixó i amb aquesta sensació a la boca, començem, que  segur avui pot ser un gran dia. Au, vinga!!