Junts però No Regirats

      Les relacions dins d'una cuina professional poden arribar a ser molt intenses.  El fet de passar dificultats junts, esforços continuats, jornades interminables, un horari extrany respecte a la resta de la gent, solament un dia de festa a la setmana que es pot cancel.lar si hi ha molta feina i l'incessant estrès que comporta el treball de tot cuiner, si no s'analitza detingudament, pot portar a un fracàs sentimental.

      Al cinema hem vist alguna que altra història en què dos cuiners que treballaven junts s'enamoraven i encara que amb dificultats l'amor sempre triomfava; oooh, que bonic!!  En principi treballar al costat de la teva parella pot ser així amb la pura fragància del romaní sortint d'olles roses, tatarejant aquella dolça canço que et porta més aprop d'ella i sentint aquest pessigolleig pel teu cos quan les mirades, còmplices, es creuen entre el batiborrull de la cuina.

      Despertat, que se't crema l'enteniment!!




Un petit moment de descans a l'escala de Hestia al Monasteri. 

      Tenir la parella prop dels focs 24 hores al dia tot l'any, implica entre altres coses;

1.-  Constanment no sortir del monotema, la cuina i els companys, allargant les discussions i malestars del treball a casa.

2.-  No disposar d'un espai privat ja que les amistats, els companys de treball, i la visió des d'on es veu el món es idèntica i aixo a la llarga no afavoreix la parella ja que cap dels dos aporta res nou a la relació.

3.-  No coincidir mai amb el dia festiu, quan un te festa l'altre treballa.

4.-  Mals pensaments dels companys, per suposats tractes de favor.

5.-  Ni parlarne de crear una familia, la feina i l'horari ho impideix.

      Per descomptat tothom té dret i el privilegi de equivocar-se i no seré jo qui posi pals a les rodes, pero el que no he vist es cap parella de cuiners professionals que aguantin més d'una temporada, compartin raspall de dents.