Sang de Foc

Com bon espanyol ja formo part de l'impresionant llista d'aturats.  Recordo abans d'aixó de la crisis, plegabes d'una feina per el mati i per la tarde ja estabes treballan a un altra cuina.

Els cuiners sempre ho hem tingut aixó d'anar canvian constanment, anem alli on ens oferixen millors condicions, es bo i necesari per seguir aprenen, creixen, i perque la continua pressió i estres ens obliga de quan en quan a sortir a respirar.  Diuen que tots els cuiners són coixos d'algo.

En aquesta professió no es tracta sols de saber cuinar, també es imprescindible tindre dots d'aventurer, saber estar separat de la teva familia, dels teus en dies senyalats com poden ser la nit de fi d'any, el dia de reis, en l'aniversari de la teva filla, durant llargues temporades que es poden fer eternes, mantenint la serenitat, sang freda, treballant sempre amb l'estres, sota pressió.

I no tothom esta capacitat per mantindre aquest nivell constant.  Ara veig companys, velles espases, que es retiren ja desgastats, com es diu a la cuina, cremats.  Per lo tant aconselló als jovens que es vulguen ficar en aquest mon que s'ho pensen  molt bé ; aquesta professió es dura, molt dura tant fisicament com mentalment.  Cuinar a casa s'assembla ben poc de una cuina professional. Potser millor estudiar un altra cosa que et done més estabilitat.

No obstan si ets dels rarets i t'agrada lo diferent, si creus que aquest es el teu destí i que aqui trobaras la felicitat, vine, ens veurem en la proxima cuina.