Menjan a l'Espai 1Part Dedicat al meu estimat germa Joan Manel

En la vida cal tenir valor i afrontar lo desconegut. Igual que antics navegants, alguns humans, tenim la necessitat i l'obstinació per descobrir nous llocs, aconseguir metes i proposar-se de noves.  Hi aquest sentiment ha ser tan fort que faràs el necessari per aconseguir els teus objectius.  Solament tens un obstacle en aquet cami, tu mateix.

Uns d'aquests reptes, inassolibles ara mateix per a mi, es viure a l'Estació Espacial Internacional ISS, els viatges espacials, els hotels a l'espai, així com instal.lar una colònia humana al planeta vermell, Mart, allà pel 2030 que justament m'enxampara en la flor de la vida, amb 64 anys, i segur necessitaran de bons cuiners per millorar l'experiencia descubridora.  T'ho imagines? .-Oïda cuina, una de muixarres!!  .-Oïda i passin volant. (jua, jua, com no hi ha gravetat, que passin volant.  Quina gràcia, ........... no?.)

Però preguntem-nos; Com i que mengen els Astronautes, Cosmonautes o Taikonautes?

Sabem que el primer humà que va menjar a l'espai va ser el rus Gherman Titov en la nau Vostok II l'any 1961.  Aleshores els aliments espacials estaven deshidratats i envasats en tubs, com els de la pasta dentifrícia.  Titov va menjar tres tubs; un amb puré vegetal, un altre amb paté de fetge i un tercer amb suc de grosella.  Un any després seria l'americà John Glen, astronauta del projecte Mercury, qui menjaria un tub de compota de poma en un ambient sense gravetat.

Encara que ara sembli senzill, en aquell moment es desconeixia si era possible mastegar o ingerir a l'espai i si això podia ocasionar problemes greus a l'astronauta.

Així al principi els exploradors de l'espai portaven per menjar els tubs de pasta alimenticia i també uns snaks o aperitius petits que poguessin menjar d'una sola mossegada, coneguts com a daus de sopa o pastilla de brou, una forma concentrada i deshidratada d'emmagatzemar un brou de carn, de peix, de verdura, etc.

Passa que aquestes pastilles eren tan dolentes i de gust tan pèssim que els astronautes no les menjaven, tornant de les missions espacials sense que ningú les proves.

En el Programa Gemini (1964-1966) es van fer veritables esforços per millorar el sabor, textura i mes varietat.  Van incloure begudes deshidratades, en pols, com el suc de taronja, el most, et.  Es van introduir les bosses com a envases i recipients; aquestes tenien unes obertures per on s'introduïa aigua calenta per hidratar els aliments.

Va ser en aquest Programa Gemini, justament, on van néixer els Anàlisis de Perills i Punts Crítics de Control  APPCC (HACCP, sigles en angles) que tot cuiner ha de conèixer ja que des dels anys 80 s'apliquen en tota cuina professional.

Després vindria la Missió Apolo, pero aixo ja es una segona part..........