Adéu als Setrills

A partir del proper 1 de gener del 2014 entra en vigor a Espanya, Italia i Portugal ja la tenen, la nova normativa per a hostaleria i restauració sobre l'oli d'oliva. Aquesta tracta de servir l'oli d'oliva en envasos etiquetats i d'un sol ús, que no es puguin emplenar; igual que el whisky escocès, el tequila mexica, el vodka rus o un bon vi negre de la Terra Alta, en envasos irreomplibles i ben etiquetats.

Crec que és una brillan idea si amb això aconseguim millorar la imatge del producte i un millor benefici per als pagesos, que cuiden i acaronen aquest or liquid.

El que no veig tan clar és presentar-ho amb el sistema monodosis, que com diu l'admirat Quim Monzó.- "ja ho utilitzen les cadenes del menjar clònic".  En les monodosis no sabem exactament la categoria del producte o d'on ve, igual que les monodosi de sucre que utilitzem en el caferet dels matins; si, en aquet sobret posa que es sucre, pero d'on ve i quin tipus de sucre és?. Un altre problema de les monodosis es que poden provocar malgastar l'oli si el client amb la meitat té suficient  ja que l'excedent és obligatòriament llançat a les escombraries així com l'embocall, aconseguint lamentablement una major generació de residus.

Per lo tant millor serà presentar l'oli d'oliva en ampolles, etiquetades i irreomplibles, pero que puguen ser utilitzades per diversos comensals.

Diferents tipus d'oli d'oliva verge extra de
les Terres de l'Ebre.

La norma començarà a practicar-se a partir del dia 1 de gener però no serà obligada fins al 28 de febrer amb la finalitat d'esgotar les existències que puguin haver-hi per a tot el canal Horeca (hostaleria, restauració i catering).

Altra cosa és si en el restaurant realitzen olis d'autor amb herbes aromatiques, alls, pestetes, etc. on les ampolles podran ser utilitzades de nou.

Tant mateix advertir que aquesta norma tant sols es refereix a l'oli d'oliva, la seva presentació i consum per part del client en la sala o menjador, en ningún cas ens especifica quin oli utilitzarem per guisar, fregir o sofregir.  Esta clar que els profesionals que ens dediquem a la cuina no podem traicionar, mai, la confiança dels nostres clients perque en definitiva son ells qui ens paguen el jornal i som qui som gracies a ells.