Totes les jornades anem amb el cul ben apretat, la llengua fora i l'estrès continu o sigui tot el dia amb el corre que et cagues.
I ara que fa mitja hora que he sortit de la cuina, aqui davant de l'ordinador m'he posat a recordar el meu troç, les meves dos sirenes estimades i altres maravelles guardades dintre el cor. I miran aquets vídeos el subconcient m'ha traït escapolint-se sense el meu cos, allí on abunden els colors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada