Aquesta setmana m'han comunicat una mala notícia, el pare d'una gran amiga ens ha deixat i jo, com sempre en plena temporada, solament puc acompanyar-los en la seva tristesa des de la distància.
La setmana anterior van celebrar l'aniversari de la meva mare, la millor cuinera del món i jo, com sempre en plena temporada, solament l'hi vaig poder cridar al mòbil per felicitar-la.
En aquesta feina alguns de nosaltres som imprescindibles perquè des d'un principi ho acceptem i volem així, amb tot el que això comporta; però es en aquets moments en els quals desitges estar amb els teus, quan el teu cap no para de donar voltes, buscant pels calaixos dels sentiments aquells records que t'apropen més a la pau, l'humanitat i l'afecte en que sempre, t'han obsequiat.
Algunes vegades voldrìa ser mes prescindible, deixar el davantal, obrir la porta i estar al teu costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada