Segurament es el sopar més conegut de l'historia, va passar fa 2013 anys pero, com a cuiner que soc sempre m'ha interesat on van menjar i de que es composaba aquell menu.
Segons St. Marcos (12;16) Jesus va enviar a Pere i Joan a preparar el sopar pascual tal com manaba la llei judaica, "Aneu a la ciutat, vos trobareu un home que porta un cantaro d'aigua, seguiulo i alli a on entre pregunteu on tenim de fer el sopar. Vos ensenyaran al pis superior una sala gran, prepareu alli la Pascua." Tenim constancia per el monjo chipriota Alejandro que el lloc on van sopar era a casa de Maria, mare de Marcos i que, segurament, ja estaba pactat per endavant.
En els textes sagrats no es fa menció del que va menjar Jesus i els seus apostols, pero es logic pensar que van seguir la costum jueva. L'aliment principal es el corder que es sacrificaba en el temple per la tarde per el cap de familia o de grup. Explica el cristoleg italia Giuseppe Ricciotti que la sang del corder s'entregaba als sacerdots que la derramaben en l'altar dels holocaustos. Inmediatament despres en el mateix atrí del temple, el corder era degollat i privat d'algunes parts internes i despres s'entregaba al grup o familia que perteneixia.
Era tanta l'afluencia dels jueus que portaben a sacrificar el corder que s'establien tres torns de entrada desde les dos de la tarde. Sabem que en el temps de Nerón, l'any 65, Flavio Josefo en el seu informe detalla que en la tarde de Pascua d'aquet any es van degollar 255.600 corders; no es dificil d'imaginar com debien estar el terra i els murs del temple, a rebosar de sang.
El corder el cuinarien aquella mateixa tarde, rostin-lo, pero sense trencar ningún dels seus osos.
El sopar va començar despres de la posta de sol. Van entrar a la sala del primer pis tots els comensals, Jesus i els dotze discipuls i es van recostar sobre el costat esquerre en coixins, segons una costum grega que es seguia en aquell temps, al voltant d'una taula petita. L'apat ja era disposat. Es composaba d'endivies o esquerrola que es sucaba en una salsa anomenada haroseth que l'hi deien aixi perque s'asemblava a la pasta que utilitzaben a Egipte, on els jueus eren esclaus, per construir edicifis. Vi negre ja que a Palestina abunden les vinyes, que normalment acompanyaba tots els menjars encara que no sabem en certesa si tots els comensals bebien del mateix got o si cadascun en tenia un; Pa d'Ácimo o Matzá, un pa sense llevadura, tant sols farina, aigua i sal en forma de disc d'escassa doblaria, ja que estaba prescrit menjar aquet tipus de pa en la setmana dels ácimos, conmemoran la fugida d'Egipte on al no poder esperar que fermentes, el cuinaben aixi. Aixo va passar en un moment d'aflicció, de fugida, de perill. Per tal motiu tambe s'anomena pa de l'aflicció i de la pobresa. Bona mostra la podem trobar en les escritures sagrades de l'Antic Testament (Ezequiel 45;18) i en la Torá Jueva (Éxode 12:15:): "Durant set dies menjareu pa ácimo" i (Éxode 12:15:): "I guardareu el pa ácimo, perque este mateix dia Jo traure a vostres huestes de la terra d'Egipte, i guardareu aquet dia per totes vostres generacions com llei perpetua".
I finalment, redondejant el menu, el corder sacrificat per la tarde.
 |
| L'ultim sopar de Jesucrist |
Al començar van alçar la copa i Jesus s'en el cap del grup va beneir el dia festiu i el vi, segons la tradició rabínica. Pero va ser entre la segona i tercera copa quan Jesus va fer un fet insolit, va beneir el pa matzá i el va repartir entre els discipuls. Esta acció seria reconeguda per els seus, despres de la resurrecció.
 |
| El Pa d'Ácimo |
Agrair la participació en aquet treball a:
Joan Carlos Giraldos per les converses que vam tindre sobre la Biblia;
La Comunitat Jueva Bet Shalom de Barcelona i al Sr. Isaac Sananes President de la Comunitat Israelita de Valencia per les explicacións i ensenyances sobre la digna cultura Jueva;
La gent del Portaz, els amics del Milord i le xiques del Cor de Festa per la participació en la confecció de la fotografia.
A tots ells, Moltes Gracies.
Desconec si es va celebrar a casa de la Maria o de la Pepeta, i si era un primer pis o un cinquè, i si van ser en Pere i en Joan els encarregats d'anar al "super". i si portaven bosses o van tenir que pagar un recàrrec de 0,01 cèntims d'euros d'aquella època.
ResponEliminaDe fet, si que van menjar pa d'àzim de farina de blat, que posteriorment empra l'Església Catòlica en la celebració de l'Eucaristia, i té origen en la «Matzá» que empren els jueus en la celebració del Pésaj.
Juntament amb el pa, en aquella taula va haver-hi vi (producte de la vinya), perque "Jo sóc el cep i el meu Pare Veritable és el vinyater. Tot sarment que no dóna fruit el talla, i tot el què dóna Fruit ho poda" va Jesucrist als seus deixebles Joan 15:01 i 2).
Certament que no podia mancar el corder, un altre dels aliments presents en diades de pasqua i consistenty en menjar-lo recentment sacrificat d'acord amb els ritus propis de la s festivitat jueva. No s'ha d'oblidar que, tal com reflecteix la Santa Bíblia, a la Palestina de 'llavors' el pasturatge i consum de xai estava molt estès.
L'Iscariot, (en Judes) m'ho va explicar tot quan va venir a la meva guixeta per ingressar els trenta sicles de plata.
Em deia que enmig de la taula hi havia una font amb l'anyell pasqual, un plat amb el rostit de Pasqua i un altre amb herbes verdes, atapeïdes, com si estiguessin plantades, herbes amargues, aromàtiques i verd-grogues, i algo de marihuana, i també una salsa marronosa.
Els comensals usaven com uns panets rodons com a plats, i utilitzaven ganivets d'os.
Tanmarteix, en comentava que Nostre Senyor mullava a la salsa sense un tros de pa embolicat en enciam.
També hi tenien sal, un important conservant d'aliments, i en Judes la va vessar sobre la taula. En Leonardo da Vinci la recull en un dels seus quadres.
Pos güeno, que després de fer l'ingrés el noi va i es penja a un arbre, les trenta monedes s'han pulit amb comissions de maneniment i etcèteres més, desconec si Jesús va poder anar a cagar abans de la cruxificció .... i això sembla més un post que no pas un comentari.
VISCA EL BARÇA !!!
Apreciat i sempre estimat amic Mel:
EliminaCom he comprobat estas al dia d'aquet sopar, vull incloure que Judes era l'administrador del grup i que era a ell al que li tocaba buscar local per sopar, cosa que se l'hi va encomanar a altra gent. De ninguna manera hi ha paralelismes entre Judes i Barcenas, i Jesucrist i Mariano. Una Salutació.