Rebeu d'aqui la més sincera felicitació per tots els pares. No es una qüestio facil aquesta de ser un bon pare, ja que no hi han escoles que et preparen en la perfecció de com actuar i perque cada fill es diferent. Segons diuen ser pare es l'unica profesió en la qual primer s'atorga el titul i despres es cursa la carrera.
En si es tracta d'entregar al fill temps per educar, disfrutar i conviure, pero com tot no es tracta de cantitat sino de calitat. Jo soc una persona afortunada amb aquet sentit, tinc un pare "Lo Pere" que sempre m'acompanyat per el cami de la vida, encara que la seva feina el tenia molt ocupat. I ara desde fa cuatre anys soc jo el pare; la veritat es que al principi es una mica complicat perque tot es nou pero poc a poc la propia personalitat fa un gir i comences a ser més responsable, pases de ser el melic del mon a estar en un segón pla i a sentirte ple sols per aconseguir felicitat i calitat de vida per als teus.
Ahir va ser un dia d'aquets extraordinaris, en familia. Al tindre festa ens vam traslladar a la bonica població de Benicarlo, ara en falles. Vaja treballets més fins i curiosos la dels Mestres Falleros i tota la seva colla. Com no podia ser d'atra manera també estabem representats els cuiners, amb unes cares una mica boiges que vaig poder identificar en algún dels meus colegues.
Una cuina en ple carrer que aquesta nit cremaran amb tot els seus membres, el cap de cuina, els caps de partida, els ajudants, els pinxes i els marmitons. Tots al foc i a pendre pel cul bicicleta.
Inclus aquell que fa cuina molecular.
I es que tot passa masa rapit, aixi que aprofita el moment i donal'hi calitat a la teva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada