dimecres, 6 de febrer del 2013

Lo Ofici de Cuiner

      Fa un temps que en ronda pel cap escriure sobre curiositats del meu ofici.  Avans que res, com persona educada que soc, em presentaré;  em dic Xavi, Cuiner Profesional desde ja fa més de 25 anys.  He donat de menjar a uns centenars de milers de comensals, pam amunt pam abaix.


      Davant dels meus plats s'han assegut Presidents de la Generalitat, actrius porno, bisbes, camioners i camioners pixampolles, families en celebració, joves inquiets, franctiradors del cor, grups de jubilats, directius de banca, funcionaris, jugadors de futbol i algun que altre despistat, models de pasarel.la, cagamandurries diplomats, ames de casa, singuels i artistes il.luminats, que ara recorde.

      No sóc famós ni tinc ningun estel mitxelin i encara que semble molt estrany sóc un dels pocs cuiners que no han estat mai de " staff " al Bulli, o sigue per entendremos, que el Ferran mai m'ha cridat per fer un bolo, un extra o la temporada.

      Pero en canvi he treballat en diferents empreses tocan tot tipus de cuina, tradicional, de mercat, d'autor, de fusió, molecular, fent menus, carta, buffet, banquets, caterings i colectivitats.  En si, em dedico a fer rentables i optimamen productives empreses de restauració i hostaleria que demanen els meus serveis.


      I perque ara em poso a escriure?.  Fa uns quants mesos vaig decidir fer una pausa i recarregar les bateries.  Em vaig presentar, buscan alguna cosa diferent, a una oferta de cuiner en una especie de refugi/monasteri, i aqui em trobo, amb molta més tranquilitat que de costum, estudiant coses noves, escoltan el silenci i reordenan la vida.  El pack es complert perque fins i tot esta amable gent em dixa una celda per dormir i tindre les meves coses ja que estic una mica distanciat de casa.  Aixo vol dir 24 h. "tancat" en aquet maravillos paratge i amb els meus pensaments.



      El que et comentare desde aquestes pagines es la vida, obstacles, obra i miracles que tot Cuiner Profesional ha passat i passa.  Aixi que agafam de la ma, apreta lo cul i respira a fons, perque aqui comença el nostre viatge.

5 comentaris:

  1. Enhorabona per l'estrena del bloc !!!.
    Ara que sabem de quin peu calces, a vore quines historietes ens expliques i. perquè no, també receptes de menjar.
    Per cert, tinc un amic que te un amic que te un altre amic que malauradament no pot mastegar i ho ha de menjar tot triturat i amb cullera. Quins plats li recomanaríes ???

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimat Mel em sento honrat al ser tu el que has desvirgat el full de comentaris.
      En aquet bloc publicarem vivencies, experiencies, histories, normes, actituts i aptituts que tot bon profesional ha de coneixer. Les receptes les dixem per altres blogueros que n'hi han infinitat, per triar i remenar.
      A la amic del teu amic l'hi preguntaria primer quins productes i gustos l'hi agraden més. D'aqui es tracta de barrejarlos pero sempre mantenin un equilibri (que sigue bò i sá); pero no tot val, la nosilla i les anxoves no lliguen bé. Un altra solució es agafar un receptari de cuina i provar de fer les tipiques Vichisua (Vichyssoise), Bisque de Crancs ó Sopa de Sindria, entre altres; i ja tenin la vichisua feta preguntarse que pasaria si li posem llet d'ametlles, ó menta fresca ó foie gras i ho triturem?. Lo millor cuiner que coneix els seus gustos es ell mateix, i si ens posem amb ganes i sense vergonya segur que descubrirem un món diferent de gustos i aromes; la seva propia Cuina d'Autor.

      Elimina
  2. joer !!!!, vosté m'explica coses de la vida i jo volia informació sobre la "Cuina d'Ofici". De la vida no me'n parli perque ja tinc els meus problemes i no en vull més.
    Per això, avui Dijous Gras o Dijous Llarder o si em busca les pessigolles "Jueves Lardero o Jovelardero" m'he fet una truita de pataques, he menjat butifarra d'ou i per acabar-ho d'arredonir un trocet de coca de llardons.
    Ah !!!!, i m'he permés gastar-me 4.500 euros amb confeti com va fer l'Ana Mato. Ara no se que collons fer amb una tona i mitja de paper dels collons del confeti .... BUF !!!!

    ResponElimina
  3. Interesant relat...estarem al tanto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvigut Albert, a esta, la teva altra cuina. Es un plaer, per a nosaltres, la teva visita.

      Elimina