Divendres a la tarda arribarran al Monasteri gent molt important, unes vuitanta persones; havíem pensat a fer-los una calorosa benvinguda i que d'alguna manera, també, els sorprenguessis amb el menjar.- em van dir els monjos, una mica nerviosos. Com ho veus, seria possible encantar-los?.- em va preguntar Fray Lorenzo. Sabent que avui és dijous i que estic sol, és qüestió de realitzar un petit miracle, amic meu.- el vaig contestar rient.
Primer planifiquem que farem; donades les circunstàncies i amb poc personal, crec que el millor és muntar-los un buffet així tindrem la recepció i el menjar arreglat al mateix temps.
Quan entrin a la sala tenen de quedar embadalits per la presentació, tota ella a de ser comestible. Miraré a veure que tinc per la camara. Per tant avui dijous em dedicaré a preparar la decoració del buffet i demà divendres les exquisitesses de la meva cuina. Tenint clar això, ja podem començar.
 |
| Ja tenim la primera, que et sembla? |
 |
| I aquesta? |
 |
| Hem sento inspirat, creatiu i creador. |
 |
| Ja, ja, ja, fantastic!! |
 |
| Gu-Gu, el petit de la cuina. |
 |
| Per acabar un centre de tulipans amb fragancia de pebrots. |
desconec si els parroquians poden mejar carn un divendres. JO HO FAIG !!!!, però fora bo la teva idea que exposes, i tanmateix unes postres d'una amanida amb "bledes vermelles, tomates d'amanir i de xerri, formatgje ratllat, unes quantes fulles d'espinacs, aulivetes fargues, oli d'aulive i d'amagat uns trocets de baldana tortosina".
ResponEliminaPer acabar, un got de llet de vaca amb unes gotetes de patxaran. Au !!!
Com sempre, Mel, dónes en el clau; prenc nota dels teus encertats consells per utilitzar-los en proximes creacions. Gracies.
Eliminano em digui que sas fer totes aquestes coses tan boniques eres un krac
ResponEliminaCom dius, Maitenan, en l'introducció del teu bloc: "Obre la teva ment i fes el necessari perquè els somnis es facin realitat" Bssssstssss.
EliminaMentre hi hagi melons com aquestos, pa que mirar els de l'Angelina Jolie...
ResponEliminaM'has fet en-recordar-me de quan era menut i me feien lo típic fanalet com lo dels "serenos" i anava cantant pel carrer Sant Antoni a Ulldecona. Llegir lo bloc ha estat com rentar-me amb sabó de La Toja. M'ha portat "recuerdos de la niñessss".
Una bona part del meu fer es obrir les portes de les sensacions positives, per tot qui vulgue entrar i igual que un boomerang conseguir-ho m'omple de bones vibracions. Gracies.
Elimina