Gràcies Amics

La veritat és que m'ha encantat totes les fotos que m'heu enviat vosaltres que vau poder gaudir d'uns dies aquí en el Monasteri l'estiu del 2013.

A estat dificil fer una tria de tanta quantitat rebuda, faria falta un altre blog com aquest per poder posar-les totes, vídeos inclosos.

Vull agrair també la vostra amabilitat així com el temps que m'heu dedicat.

Es diu que cada cuiner es mereix els clients que té i jo he tingut  la sort de tenir sempre els millors.

Ara ja formeu part de la meva vida.

                         Vostre Cuiner,

                                                                Xavi.

Amb la familia Serna, la nit abans de marxar.

Amb Barbara una clienta molt simpatica

Amb Roberto, un crac de la televisió.

Amb la Teresa i Rodolfo despres de l'ultim dinar.

Em vaig emocionar amb aquet detall escrit al tovalló.

Mini-jo amb uns amics de Madrid  "Yo puedo, tu también"

Lo que fa un bon sopar.

Aquet diploma si que val l'esforç realitzat!!

Amb l'Hector, una jove promesa dels fogons.  En sentirem parlar.

Preparats per anar de festa.

Amb la Jenny, la Paula i la Marta posant en molt de glamur.

S'acaben d'assabentar del menú del dia.

Amb Nacho em vaig fer un tip de riure.  Colossal!!

Mini-jo amb Marina, Manel i el petit Daniel.

Ningú dibuixa millor els meus plats que la petita Gloria.

Saturday Night Fever.

Amb Josep i Consuelo.  Una parella amb encant.

Mini-jo s'ho passa pipa amb Jorge i Tere

Amb els jovens aventurers.

Ha Estat Un Plaer, i Bon Viatge

Quan arriba l'hora dels adéus crec que poso cara de satisfet si comprovo que el client que marxa no és el mateix que uns dies enrere va arribar intranquil i estressat.

Aconseguir la felicitat del client no és qüestió solament d'una part del tracte, sinó de tot un conjunt de mesures, moltes d'elles ja planificades, destinades a aquest fi i és responsabilitat de tot l'equip aconseguir-ho des que el client creua la porta per primera vegada, fins que acaba la seva estada en el nostre local. 

Per la part que a mi em toca, et diré que és molt fàcil sorprendre al client que ve per primera vegada a menjar dels teus plats, el repte que et proposo és sorprendre-ho tots els dies; si ho aconsegueixes pots tocar el cel amb la punta dels dits.

Ja marxen els ultims clients, amb les maletes cargades de experiencies noves, records i bons moments ens diuen fins aviat.  Al tancar la porta del menjador em sento una mica vuit, potser perque un troç meu se l'han endut ells.

I ara a soles al menjador, dalt d'una cadira i amb una cullera a la ma, declaro oficialment tancada la Temporada Estiu 2013.

Una sola veu; Independència !!*!!

Des de sempre he portat una part del meu país, Catalunya, dins meu, sigui ja pel que sento, pel que sóc, com també pel que faig.  Tothom estima la seva terra, la seva gent, la seva cultura però això no significa que s'odiïn la dels altres, com alguns mitjants de comunicació intenten imposar.
Tinc amics francesos, italians, holandesos, russos, rumanesos, americans, senegalesos, portuguesos i fins i tot també espanyols i amb tots ells guardo una excel.lent relació.

Amb orgull he portat molts d'anys la Senyera al coll, fent país.

És just que el futur del poble ho decideixi la seva gent, per això demà 11 Dia Nacional de Catalunya els catalans participarem en una immensa cadena humana que recorrerà tot el litoral català des del Pertús fins Alcanar per demostrar al món que volem ser lliures, volem l'independència.

Nosaltres, cuiners i familiars, hi serem en el tram 27 de la Via Catalana en Sant Carles de la Rapita; I es que demà farem història.

Els Ous de Xavi

A veure Xavierin, pregunta d'examen;  Que passa quan poses un ou en el microones?
- Mmmmmmm    mmmmmmm queeeeee   mmmmmmmm ........... un ouuuuuuu ..... mmmmmm....

                     Que en tancar la porta t'enxampes l'altre !!

Jua, jua, jua, que em pixo, ho has entès, no? , jua, jua, la porta i l'ou, jua, jua. Aiiiiiiii, quin ratet, jua, jua .... Bé, t'espero al setembre, per llest.

Analitzem, realment que passa si posem un ou en el microones?.  Per descobrir-ho utilitzarem ous catalans, possiblement dels millors que pots trobar.

Després d'un minut observem els resultats.

Pel que veiem l'ou ha rebentat per la pressió exercida per la closca.

Provarem de fer-li un foradet amb una agulla a veure si així obtenim un millor resultat.

No hi ha manera; a tornat a reventar, un fracàs total.  Els fracassos en la vida i també en la cuina són necessaris, perquè ens fan créixer i augmenten les nostres possibilitats d'èxit.  Pensa en el fracàs com algo positiu; segur que de cada fracàs has après alguna cosa.

Agafo un altre ou però ara el punxo amb l'agulla pels dos extrems, a veure si així no rebenta, ho deixo un minut al microones.

                                                          Res,  no hi ha manera!!

Crec que el problema esta en la presssió que exerceix la closca que no el deixa expandir, i els foradets de l'agulla són massa petits per contrarestar això, pel que la solució és llevar-li la closca i posar-ho en un got.  Perquè no es pegui al vidre afegirem una mica d'oli d'oliva.

Això ja va agafant forma, ens ha sortit un rulo.  Arribats fins aquí podem imaginar que sortiria d'un got de tub, d'una copa de martini ......
També en la idea de canviar l'oli per oli macerad amb romaní o afegir trocets de pernil o trufa abans de posar-ho al microones .........      El cap em bull.

La cuina i la vida és un laboratori on pots crear i reinventar el teu estil.  No hi ha camí, t'ho tens de fer..  No l'hi tingues por al fracàs, pensa positivament, gira-ho i fes-ho teu i segur aconseguiras el que et proposis.

Gairebé Estem

Han passat dos llargs mesos des de la ultima vegada que vaig estar amb la meva gent a casa.  Solament queden quatre setmanetes més per liquidar aquesta temporada, despres uns dies per arrodonir el treball i recollir veles i per fi, les merescudes vacances.

Totes les jornades anem amb el cul ben apretat, la llengua fora i l'estrès continu o sigui tot el dia amb el corre que et cagues.

I ara que fa mitja hora que he sortit de la cuina, aqui davant de l'ordinador m'he posat a recordar el meu troç, les meves dos sirenes estimades i altres maravelles guardades dintre el cor.  I miran aquets vídeos el  subconcient m'ha traït escapolint-se sense el meu cos, allí on abunden els colors.

Com Sempre en Plena Temporada

Aquesta setmana m'han comunicat una mala notícia, el pare d'una gran amiga ens ha deixat i jo, com sempre en plena temporada, solament puc acompanyar-los en la seva tristesa des de la distància.

La setmana anterior van celebrar l'aniversari de la meva mare, la millor cuinera del món i jo, com sempre en plena temporada, solament l'hi vaig poder cridar al mòbil per felicitar-la.

En aquesta feina alguns de nosaltres som imprescindibles perquè des d'un principi ho acceptem i volem així, amb tot el que això comporta; però es en aquets moments en els quals desitges estar amb els teus, quan el teu cap no para de donar voltes, buscant pels calaixos dels sentiments aquells records que t'apropen més a la pau, l'humanitat i l'afecte en que sempre, t'han obsequiat.

Algunes vegades voldrìa ser mes prescindible, deixar el davantal, obrir la porta i estar al teu costat.

Guants Antitalls

Fa temps que hi són als mercats especialitzas en cuina professional, però pot ser que encara no els coneguis.  Els  guants antitalls, com el seu nom indica, són uns guants que utilitzaras per evitar que et facis talls perillosos desossant peces, amb la serra o amb la maquina tallaembotits.

Temps enrere aquets guants eren de malla de ferro, alguna cosa així com els que portaven els antics cavallers en les creuades, però avui dia són d'una fibra especial molt resistent.

Convé saber que algunes empreses asseguradores no es fan responsables si t'has tallat sense prendre mesures protectores.

Es pot apreciar els pantalos curts d'estiu de cuina així com un calceti de cada color inspirat amb l'estil vanguardista  "on nassos he posat l'altre parell".

Apurant la punteta del salsitxó.

És convenient i necessari saber amb certesa que són guants homologats i altament resistents als talls.  Si tens algun dubte, per petit que aquest sigui, abstingues-te d'utilitzar-los per tallar.

Jo, com en tinc algun i no em refio de la seva resistencia, vull fer algunes sencilles proves.

Enhorabona, a estat tot un èxit!!  Encara conservo el dit, però he notat una importat pressió.

Ara ho provarem amb el tallant

A la una, a les dos i a leeeeeeeeees ...........................................................tres.!!