Com en Sabates Noves

      Ja has pogut comprovar apreciat/da subscriptor/a he realitzat algúns petits canvis en el blog gracies a la meva amiga Maite que m'ajudat en esta nova confecció, es la Dama Hippie de l'Informatica.  Si la vols localitzar mira els blogs que segueixo i clica en Maite.

      Avui em sento com un crio amb sabates noves. I que bé em queden!!

El Cuiner de Hitler

      De tots és conegut els fets de un dels més grans exterminadors de la historia.  Un home que va vulguer conquistar el món amb la creença que sols ells eren els escollits, eren la raça perfecta.

      El que analitzarem ara i aqui no es el que va succeir en aquells tragics anys de la segona guerra mundial (1939 - 1945) sino qui era Hitler a la taula.

      Se sap que Adolf Hitler pensaba que una dieta vegetariana podia tant alleujar els seus problemes de salut com regenerar espiritualment a la raça humana.  Segons les transcripcións datades l' 11 de novembre de 1941 (conversacions entre Hitler i el seu circul intim) Hitler va dir: Un pot lamentar viure en una època què es impossible formar-se una idea de la forma que el món assumirà el futur.  Pero hi ha una cosa que puc predir als menjadors de carn; el món del futur sera vegetarià.  Aixi en un altra transcripció datada el 12 de gener de 1942 diu: L'única cosa de la qual seré incapaç de compartir amb el xeics és el be amb ells.  Sóc vegetarià i m'han d'excusar de la seva carn.

Una de les poques imatges que disposem de Hitler menjant, no distingin el que hi ha a l'olla o al plat.
El que si s'observa que hi han 11 comensals contan-l'ho a ell,  5 a cada lateral i ell presidint la taula,
ja que tenia la mania,  de que mai el grup per dinar podia superar els 20 comensals. 

      Ser vegetarià es una forma d'entendre la vida pero basicament i per resumir direm que és la dieta alimentaria que té per principi el no consumir carn aixi com tot aliment que provingui d'un animal.  Els vegetariàns els podem dividir en cuatre tipus:  els que no mengen res de carn o derivats s'anomenen vegetariàns estrictes o vegans; els que consumeixen llet, derivats d'esta i mel anomenats lactovegetariàns; els que consumeixen ous, derivats i mel: ovovegetariàns i els que consumeixen llet, ous i els seus derivats i mel també dits: ovolactovegetariàns.  Pos bé, Hitler era d'aquests ultims, era un ovolactovegetarià.

      Com tenia varies residencies disposaba de varis caps de cuina.  A la residencia d'estiu o residencia gubernamental a Berghof disposaba del seu Chef de Baviera Herr Kannenberg.  També cuinaba per a ell i els seus convidats el Chef austriac Kruemel que tenia per costum en la verdura bullir ossos per donar-l'hi una millor consistencia i gustet, fins que el van enxampar i a partir d'alli sols podia cuinar per a Hitler caldets i pure de patates, no el deixaben que toques res més.  Pobre Kruemel.



Cuiners als anys 30 a Colonia (Alemania).  La cuina de Berghof molt possiblement podia ser aixi.


      A la casa que tenia a Munich (Prinzregenstrasse) era cuidada per el matrimoni Winter.  Alli la señyora Winter l'hi feia cuina vegetariana pero molt cassolana i senzilla.

      Despres de l'atentat que l'hi van fer en la Wolfsschanze (cau del llop) on sols va patir cuatre rascades i unes contusións es va tornar més desconfiat per lo que van reclutar a 15 noietes voluntaries/obligades com a catadores.  Es dedicaben a tastar el menjar abans d'arribar a ell per si estaba envenenat.  Aquestes noietes diuen que el menjar era esplendit,  pero patien tots els dies per si aquell apat fora l'ultim.

Cuina de la Wolfsschance.
Aquesta imatge em pareix una mica falsa, una posada en escena.
El de la cassola esta fora de joc

      Al finalitzar la guerra el que no volien el vencedors era que Hitler s'els escapes entre les mans, per lo tant cada grup d'intel.ligència de cada pais va fer un retrat robot de Hitler per atrapar-l'ho més facilment.  Un diari canadenc també va fer els seus, i perque no, disfressar-ho de cuiner?, suposso per no destacar en la fugida?

Si casi no s'assemblen.  Pareixen dos persones totalment diferents.  Ja, Ja!

      Com ja saps, l'historia d'aquet dictador va acabar en suicidi, d'ell i la seva esposa Eva Braun.

Perill Ganivets Carregats

      La bones practiques amb els ganivets són essencials ja que es l'eina que utilitzaras mes durant la jornada i perque com pots observar, estas envoltat d'ells.

      Si segueixes aquets consells, tot anira bé: utilitza cada ganivet per a la tasca concreta per la qual serveix; limpials, afilals i guardals en el seu lloc; quan realitzis tasques d'especejament i filetejat utilitza guants antitalls i sempre talla cap a fora, mai cap a tu; no introdueixis gavinets en les butxaques ni els portis penjats del davantal ni del cinto; els ganivets deuen estar correctament situats i col.locats en llocs especifics;  el meu sebollero es sagrat, no vull que ningú m'el toqui..

      Pendrem mesures per no fer-nos mal ni per provocar-ho.  Aixi si observem una imatge con la foto de baix actuarem en conseqüencia evitan un doloros accident.

Gavinets mal col.locats, tall segur.

      Un altre consell es el de que sempre que ens moguem per la cuina amb el gavinet a la mà, ho farem d'aquesta manera:



Amb pas segur i decidit.


mai, MAI, ens mourem d'un lloc a un altre aixi:



Aquesta actitud és molt perillosa, l'accident es inminent.



L'Hortet i la Granja

      No es pot negar que els restaurants que disposem d'horta pròpia per proveir-nos de verdura fresca i ecologica tenim un encant natural respecte als clients, sobretot si desde la taula veus al cuiner recullin els productes de la terra, tomates, julivert, albergínies....

      Pero esta clar que tot aixo no surt sol, necesites les mans d'un pages que ho tingue ben cuidat i es preocupi del manteniment i les necesitats de l'hortet.  Del nostre s'encarreguen el Paco i la Maria, una parella de jubilats que apart de tindre el temps ocupat i de sentir-se utils, també en compensació, tenen sempre la taula vip reservada per ells i els seus familiars.  L'hortet es preciós, inclus han fet un recorregut amb retols, indican el tipus de plantes, els fruits, el temps de recullida, etc. per a que els clients puguen disfrutar-ho de primera má.

      L'altra idea que vam tenir va ser una petita granja on disposar de cuatre animalets, gallines, conills, un gall dindi i perque no, els porcs senglars.  Els animals tenen altres l'inconvenients, mengen cada dia, com nosaltres i els corrals han de estar nets i higienics.  Sobre el menjar no hi ha inconvenient, els donem les restes organiques que recullim dels plats, l'enciam, el pa, el que sobra de l'olla, les pells de les patates, les restes de paella etc. i el farratge.

      El més diificil va ser aconseguir els porcs senglars.  El procediment va ser aixi, entre novembre i gener aquets animals estan en zel, per lo tant vam agafar una tosina domestica i la vam introduir dintre al bosc dos nits, on viuen el porcs senglars salvatges.  Aquestos la van fecundar i al cap d'un mesos van neixer les ratllades o llistons, els portem menjar i cuidem d'ells tots els dies, inclos sanitariament per el veterinari.  Ara estan llustrosos, saludables i amb una energia inacabable.

Donan-l'hi una llepolia al Porc Senglar

       El que es fa dificil es no agafar-l'his carinyo, ja que tenen el seu desti marcat i sabem quin será el seu final, pero aixo no trau en fer-l'his la vida tranquila, comoda i agradable.

Temps de Canvis

      Com has pogut comprovar estic fent alguns canvis en la presentació del bloc, i al ser autodidacta el que faig es anar provant, primer segur em equivoco, equivoco, equivoco, l'encerto, em equivoco, l'encerto, l'encerto, em equivoco, equivoco, equivoco, equivoco, fins al final que l'encerto pero ni aixi em quedo content i ho torno a provar, em equivoco i l'encerto.  Es aixi, a base d'equivocarnos anem agafan experiencia i anem creixent, per aixo es bó equivocarse perque segur més tard o més pronte l'encertaras.

      Un exemple paregut es el que m'explicaba Carlos, un company de cuina.  Ell em comentaba que quan sortia a ballar tenia un tant per cent clar de exit.  Amb els anys havia compres que de deu noies que demanes per ballar, tant sols una el diria que si.  Per lo tant no es desesperaba quan una noia l'hi donaba una negativa, tot al contrari, s'alegraba perque sabia que la que l'hi diria que si, era més aprop.

       Dien la veritat en aquesta portada crec que no he estat massa encertat, ja que no expresa el nom del bloc, Cami de Cuiners, pero el que volia vore era com quedaben les lletretes i si la foto m'ocuparia tot l'encapçalament, si es veuria bé; en definitiva necessitava cagar-la per plantejar-me una portada millor, digna d'observadors com tu.

La Millor Cuinera del Món

      Despres de 46 anys pegant voltes pel món i havent disfrutat d'obres mestres de diferents col.legues cuiners, estic en condicións i em considero capacitat per a dir qui es la Millor Cuinera del Món, sense cap mena de dubtes.

      Es diu Pietat i no, no te ningún restaurant ni dispossa de grans diplomes.  En si es una mare de tres fills que en poca cosa i molta imatginació va fer grans i sabrosos plats per a la seva gent.  Eren dies dificils, en pocs recursos pero moltes ganes de tirar endavant, tota una lluitadora.

Pietat a la seva petita pero creativa cuina

      Tenia, recordo una llibreta on apuntaba les seves receptes secretes i que despres als respectables comensals que ens assentabem a la taula preguntaba .- que tal, com hu trobe-hu, que faig "ho taxo o no", vos agrada?.

      Ella durant molts anys ha sigut la meva reina a la cuina,  em va criar amb uns gustos molt caracteristics i perfumats, en sopes consistens i guisats nutritius i el color dels vegetals.  Em va fer coneixer l'amor per la cuina i el respecte per qui s'assenta a la taula.

      Pietat es la meva mare, la millor cuinera del món; i com ella milións de mares al món avui, i dia tras dia,  reparteixen afecte i sabiduria cada cop que ens posen el plat a taula.

      A totes elles i en especial a la meva, Pietat Miralles la Millor Cuinera del Món, avui dia de la mare rebeu la meva total admiració i devoció.

Pietat Miralles amb el meu germa Joan
  que agafà de la ma
al que els anys i la perseverança convertiran en Cuiner de Guardia

Salvar Productes Embutxacats

      A cuina cada producte té el seu lloc i hi ha un lloc per a cada producte, aixi quan ens faci falta no anirem pegan voltes i perden el temps buscan-lo.  El fet de retirar alguna cosa a un lloc segur en l'argot culinari es diu salvar, ni amagar ni guardar, torno a repetir es diu salvar; salvam l'estofat, vaig a salvar l'arros, salvaré la bossa de festucs.

      Per salvar productes embutxacats hi ha una tecnica precisa que no costa mes de tres segons realitzar-la.

Fes un tall a fulla longitudinal, uns tres quarts de bossa
 i ja callo perquè puguis seguir el pas a pas en les fotos

      A lo millor esta la trobes complicada o dificil de recordar en el moment que et faci falta, per tant i per facilitar-te les coses, t'ensenyare una de més facil però no tan segura.

      Per a realitzar aquesta necessites una pinça d'estendre la roba i la bossa que abans em utilitzat.

ATENCIÓ:

Aquestes operacions han estat realitzades per un especialista.

No intentis realitzar-les a casa sense la supervisió d'un professional.