Caminar i menjar xiclet

      Cuinar es facil, agafem la recepta la seguim i si o no ens sortira el plat.  Ja t'ho dic ara, d'entrada tothom sap fer l'amor, pero pocs ho fan be.

      L'art de cuinar es una experiencia inacabable i no tots serveixen per aixo, mes quant et dediques profesionalment.

      L'estres en aquesta feina es el teu company de viatge, i em preguntes perque; vas al metge i t'esperes... vas a l'abogat i t'esperes.... vas al mecanic i t'esperes... vas a dinar i tan pronte t'asentes vols algo per picar a la taula, es intolerable i desesperant esperar.  I jo a l'altre costat de la porta magica conseguire que sigues feliç no tant sols amb el menjar si no tambe amb la teva vida; al seure a la taula no obtens unicament menjar aconsegueixes calitat de vida.

      L'estres es tant sols una de les coses que tindras d'aceptar i acostumarte.  Quan feia la mili un dels jocs que teniem era seure un davant de l'altre i pegarmos bufetades. primer poc a poc suau i despres amb mes rabia amplian el dolor, ara tu em pegues galtada........      ara jo.   I qui perd en aquet joc?  qui perd el control.  Quant entres a treballar a una cuina profesional has de sapiguer caminar, menjar xiclet i fer palmades al mateix temps, i ull, sense perdre el compas.  Cada dia es un examen, tens de fer moltes coses al mateix temps i fer-les bones, insuperables.  Pensa que el client torna perque vol repetir aquella experiencia passada, i t'ho juro, al meu costat no el defraudarem. Ho tens clar?.

   Un altra i tambe important, no em vull allargar,es l'horari.  Treballaras quan els demes faiguen festa, dissabtes, domenges, festius i dies inesperats. I ho farem fins l'agotament i més enlla.  Ens contracten  per fer rendible l'empresa, molt rendible i aixo vol dir que no tant sols innovem, si no que seguim el gust del client (en si es el que ens paga la nomina), preparem, ens distribuim (partides) i alliberem tot el coneixem d'anys en 3 intenses hores.

      Quan tot aixo s'acaba quedara per a tu el sentiment de la feina ben feta i la neteja de la teva partida, perque d'aqui unes hores....tornem a començar.

Vinga, tots junts!!

Lo Cuiner

Sóc un cuiner

que remena les cassoles

faig bon menjar

i tothom se'n llepa els dits.

Les cassoles són al foc

van bullin a poc a poc,

i fregeixo les verdures, les pataques i l'arros.

La Pataca  (La trinca)

Diu la teioria de l'evolució,

que venim dels micos, quina aberració!

I és evident que l'home ve de la pataca, de la pataca, de la pataca.

I és evident que l'home ve de la pataca, de la pataca, de la pataca.

Sembla estrofolària aquesta teoria,

però es funda en uns fets que veiem cada dia:

Hi han moltes patates que estan mig grillades,

igual com els homes ho estan a vegades.

Quan veiem que un home té un nas que esparvera

tots diem: "refotre, quina pataquera".

Les pataques velles s'arrugen de pell,

igual que tot "cristo" quan es torna vell.

I és evident que l'home ve de la pataca, de la pataca, de la pataca.

I és evident que l'home ve de la pataca, de la pataca, de la pataca.

Eh! Ah!

Pataca, pataca, pataca, pataquera,

pataca, pataca.

I és que la pataca sempre ha sigut

ai! un assumpte molt pelut.

Eh! Ah!

Pataca, pataca, pataca, pataquera,

pataca, pataca.

Que ja Adam i Eva va ser una enredada,

que no era una poma, que era una pataca.

Pataca, pataca, pataca, pataquera,

pataca, pataca.

Pren una pataca i aixi cara a cara

mira-la amb tendresa

i digues-li, mare!

Que cada vegada que fem estofat

no ens donem compte de l'assasinat.

I és que la pataca és el nostre sustén

la fècula, es veu, és un gran aliment.

Per això quan et moris et dirà el mossèn

In Fecula Feculorum, Amén!

Eh!

I és evident que l'home ve de la pataca, de la pataca, de la pataca.

I és evident que l'home ve de la pataca, de la pataca, de la pataca.

Bany Maria

      L'invent se li atribuiex a Maria la Jueva, també coneguda com Maria la Hebrea o Miriam la Profetisa.  Maria va viure al delta de la desembocadura del Nil, a egipte, al segle I en una ciutat anomenada Alexandria, en aquell temps lo melic del món.

      Maria es considera la primera dona alquimista de l'historia.  Ella com altres ames de casa destilaben i transformaben tot tipus d'ingredients per cuinar, per fer begudes, fabricar cosmetics, perfums, sabons o elaborar productes basics per a la casa.

      La cuina d'esta senyora era tot un laboratori, es creu que va descobrir l'acid clorhidric (aigua forta o sal fumant, més conegut com a salfumán), el picmen anomenat Negre Maria i dissenyat nombrosos aparells per a la destilació aixi com utils de laboratori que encara utilitzem avui en dia, ja que l'alquimia fou l'embrió de la quimica.

      Va escriure importants tractats quimics i un manual amb la descripció detallada de l'instrumental utilitzat als laboratoris egipcis els quals practicaben l'art de la Khemeia.  Aquets manuscrits desgraciadament es van cremar en l'incendi i destrucció de la Biblioteca d'Alexandria, pero tenim coneixement d'ells gracies a l'escriptor i alquimista Zósimo de Panápolis, que admiraba a la mestra Maria.

      El que em crida l'atenció es que en cuatre casoles, una palangana i un cullerot de cuina va inventar infinitat d'aparells de laboratori.  Un d'ells es el Bany Maria que consisteix basicament en introduir un recipien dins un altre més gros que te aigua molt calenta.

      L'original, el de Maria, era un bany de sorra i cendres que calentaba un recipient en aigua que a la vegada calentaba el seguent.

      Aqui tens un croquis per que et faigues una idea més clara de l'inventaso.  Ara quan facis pudings, flans, etc. recordat de Maria.

      Diuen les molt males llengues que Maria utilitzaba aquet invent per mantindre el menjar calen , igual que als buffets, al seu xiringuito on anaven a menjar mariners, passants i ciutadans d'Alexandria.

Lo Ofici de Cuiner

      Fa un temps que en ronda pel cap escriure sobre curiositats del meu ofici.  Avans que res, com persona educada que soc, em presentaré;  em dic Xavi, Cuiner Profesional desde ja fa més de 25 anys.  He donat de menjar a uns centenars de milers de comensals, pam amunt pam abaix.

      Davant dels meus plats s'han assegut Presidents de la Generalitat, actrius porno, bisbes, camioners i camioners pixampolles, families en celebració, joves inquiets, franctiradors del cor, grups de jubilats, directius de banca, funcionaris, jugadors de futbol i algun que altre despistat, models de pasarel.la, cagamandurries diplomats, ames de casa, singuels i artistes il.luminats, que ara recorde.

      No sóc famós ni tinc ningun estel mitxelin i encara que semble molt estrany sóc un dels pocs cuiners que no han estat mai de " staff " al Bulli, o sigue per entendremos, que el Ferran mai m'ha cridat per fer un bolo, un extra o la temporada.

      Pero en canvi he treballat en diferents empreses tocan tot tipus de cuina, tradicional, de mercat, d'autor, de fusió, molecular, fent menus, carta, buffet, banquets, caterings i colectivitats.  En si, em dedico a fer rentables i optimamen productives empreses de restauració i hostaleria que demanen els meus serveis.

      I perque ara em poso a escriure?.  Fa uns quants mesos vaig decidir fer una pausa i recarregar les bateries.  Em vaig presentar, buscan alguna cosa diferent, a una oferta de cuiner en una especie de refugi/monasteri, i aqui em trobo, amb molta més tranquilitat que de costum, estudiant coses noves, escoltan el silenci i reordenan la vida.  El pack es complert perque fins i tot esta amable gent em dixa una celda per dormir i tindre les meves coses ja que estic una mica distanciat de casa.  Aixo vol dir 24 h. "tancat" en aquet maravillos paratge i amb els meus pensaments.

      El que et comentare desde aquestes pagines es la vida, obstacles, obra i miracles que tot Cuiner Profesional ha passat i passa.  Aixi que agafam de la ma, apreta lo cul i respira a fons, perque aqui comença el nostre viatge.